Darago, quils deslliuras de les mans de llurs enamichs, els fos guiador, axi com Deus trames Moysen al poble Disrael, e li dona la verga. E axi ab senyal que feu lo senyor rey Darago, deslliura axi mateix lo poble de Sicilia. Perque tuyt poden conexer, que aço fo obra propriament de Deus. E com lo senyor rey e ses gents foren exits en terra a Trapena, nom cal dir lo goig e la legre que tuyt feyen; que les dones e les donzelles dança feyta venien dauant lo senyor rey, e cridauen: sanct senyor! Deus te do vida e te do victoria, quens puixques deslliurar de la ma dels maluats Francesos! e ab aquests cants anauen tuyt, que de goig que hauien nul hom no feya faena ne jornal. Queus dire? tantost, com ho saberen a Palerm, trameteren al senyor rey la major part dels richs homens de Palerm ab gran thresor e ab gran moneda, que donas a les sues gents. E lo senyor rey non volch res pendre; que dix, que entro quen hagues mester non volia res, que ell se portaua thresor e moneda assats; mas que fossen certs, que ell venia per reebre ells per vassalls, e per deffendrels contra totes les persones del mon. E axi anassena Palerm, e be quatre llegues exiren li tota la gent. E qui hanch vae gran alegre e gran festa, be pogra dir, que aquell fo lo pus bell alegre e lo major qui hanch fos. E qui ab grans professons e jochs e alegres de fembres e dinfants reeberen lo senyor rey, el menaren al palau imperial. E puix donaren bones posades a tots aquells qui ab ell eran. E axi mateix, com lo senyor rey hi entra per terra, si vench tot lestol per mar. E com tuyt foren assegurats, los prohomens de Palerm trameteren missatges per totes les ciutats, viles e castells e syndichs de totes les terres, que aportassen les claus e lo poder de cascun lloch: e les claus del lloch en nom de senyoria lliurassen al senyor rey, e li faessen sagrament e omenatge, el coronassen rey e senyor. E axis feu.
