a hom del mon. E ell jura li ho tantost, e lin feu omenatge de mans e de boca.
E com fo feyt, lo senyor rey li dix: sabets, en Domingo, vos que farets? vos pendrets XXVII caualls nostres, aquells que yous dire, e trametets ne nou enfre tres llochs en lo cami que nos farem daqui a Bordeu, e els altres nou el cami que nos poriem fer a la tornada per Nauarra, e els altres nou el cami que poriem fer per Castella. Axi que nostra volentat es, que aytal jorn que es empres siam el camp de la batalla a Bordeus nos en persona, en aytal manera, que vos yrets a cauall, com a senyor, e nos yrem com a escuder vostre en un altre cauall ab una escona muntera en lo ma, e haurem en Bernat de Peretallada qui caualcara en un altre cauall ab una sella de trossa, e portar nos ha la trossa que sera lleugera, que no hi haura mas la nostra gramalla e diners per despesa; e portara altra escona muntera; e caualcarem tot lo jorn, quen lloch no posarem, e a la nuyt a prim son serem a posada e menjarem, e darem part a la nuyt. E com les matines tocaran, nos haurem altres caualls que trobem que ensellarets, e jaquirem aquests, e farem aytal en totes parts: e yo sere escuder vostre eus tindre lestrep, com muntarets, eus tayllare dauant a la taula; e en Bernat de Peratallada pensara dels caualls: e axi es mester, que de tres jornades façam una a lentrar, e molt mes al exir; e no es mester, que tornem per lla hon entrarem: e axi volem ques faça. E axi pensats lo cami quins sera pus segur al anar, e prenets los IX caualls, els trametets cascu en un escuder en quius puixcats fiar daquells vostres amichs, e ab sengles mantes tantsolament. E ades pensats los ne de trametre cascu en la posta, de lla hon nos los dejam trobar per cambiar, e los escuders no sapien res los uns dels altres, mas de tres en tres que vajen cada hu en llur lloch: e axi sia de tots. E cascu se pens, que non trametats mas aquells tres: e deyts los, quels trametets a vendre, e queus esperen en aytal lloch, e que per res no sen parteixquen, e que pensen be dells mateixos e dels caualls, e que tots tres estiguen en una posada. E com nos yrem, posarem en una altra posada, perço que ells no vejen mi, que conexermien. E axi pensats de ordonar tot ço que yous he dit, que res nul hom no sapia: e yo fareus lliurar los caualls de tres en tres, axi que aquells de qui haurem los caualls, no sabran aquels volem, saluant
