quels direm, que a vos los volem lliurar, e que de fora quels façats asatjar, per regonexer aquell qui millor fos per nos.
E en Domingo de la Figuera respos: senyor, axi com vos ho manats se complira, e llexats daqui auant endreçar lo feyt tot a mi; que puix yo se la vostra volentat, yo he fe en Deus, que hi dare compliment, que Deus e vos ne serets pagat: e ab lajuda de Deus estats ab bon cor, que yous menare a Bordeu per tal part, que per res nous cal duptar, e axi mateix a la tornada. E pensats me de ordonar un hom quim lliure los caualls. E lo senyor rey dix: ben deyts; pensats de enantar. E tantost apella lo seu caualleris, e dix li, aytant chara com li era la sua amor, e en pena de la persona, que nul hom no sabes res daço quell li diria, sino ell e en Domingo de la Figuera. Dix lo caualleris: senyor, manats, que you fare. Dix lo senyor rey: anats tantost, e de tres en tres caualls lliurats XXVII caualls an Domingo de la Figuera, los millors triadament que nos hajam. E lo caualleris dix: senyor, dexats fer an Domingo e a mi, que per cert yo tench en mon poder be LXX entre aquells queus ha tramesos lo rey de Mallorques e el rey de Castella, e daltres: e axi parme, quen puixcam triar los millors XXVII, jatsia que tots son tant bons, que poch hi poriem triar. Dix lo senyor rey: ara anats a la bona ventura.
E ells anaren, e faeren tot ço quel senyor rey los hach manat a cascu, e lo senyor rey tantost aquell dia ordona X cauallers, qui cascu anas siquart, e enuia los tots a Bordeu, ço es cascun dia hu an Gilabert de Cruylles, e cascun portaua missatgeria an Gilabert e al senescal de Bordeu. E la missatgeria era tota, quel senyor rey Darago los trametia a dir lo senescal, sils asseguraria; que ell era aparellat de esser hi al jorn de la batalla. E aço feya per dues rahons: la primera, quel cami se usas, que missatgers vaessen passar tots jorns del rey Darago; e si anant e tornant trobarien, quils faes ninguna cosa de enuig, ne negun solas trobarien, e que tots dies ne hagues llengua. E laltra raho era per tal, com ell sabia, quel senescal hauia manament, que faes tot ço quel rey de França manas; saluant empero que hauia manament senyallat quel rey Danglaterra li hauia feyt, que per ninguna cosa no consentis ne sofferis, que la persona del rey Darago preses mal ne damnatge; e que perço com lo rey Danglaterra sabia, que aquest senescal era cors e anima del rey Darago, e tot
