gent de peu. E el viafora se moch a les tendes del senyor infant. E molt gint arreat ab sa companya ell exi ab tota sa caualleria molt ordonadament. E com los Moros hagren passat Lespero, aquell fill del rey Moro era bon caualler, e era hu dels bells cauallers del mon. E vench tot primer cridant ab latzegaya en la ma: Ani be ha Soltan! que als no li exia de la boca. E lo senyor infant demana, que diu; e los torsimanys qui li eren de prop digueren li: senyor, ell diu, que es fill de rey. Dix lo senyor infant, si fill de rey es, e yo axi mateix so fill de rey. E lo senyor infant va brocar enuers ell, e abans que ell se pogues acostar hach morts de la sua ma mes de VI cauallers, e hach rota la llança; e puys va metre ma a la espasa, e ab la espasa en la ma ell se feu fer lloch tant, entro que vench a aquell qui cridaua, que era fill de rey. E aquell quel vae venir, e sabe, que ell era linfant, vench vers ell, e va li donar de la espasa tal colp, que lo quarto darrer del escut li gita en terra - e fo molt marauellos colp - e crida: Ani be, ha Soltan! E lo senyor infant va li tal colp donar de la espasa pel cap, que entro les dens lo fene, e caech mort en terra. E tantost los Sarrahins foren desconfits, e qui sen poch tornar per Lespero salua la vida, e los altres muriren tots: e axi lo senyor infant exi a cap de aquells de la ciutat.
E dementre que aquell brugit del Spero se moch, los Moros de la host apareyllarensen de ferir. E lo senyor rey Darago volch brocar; mas en Guillem Danglesola e Nesber de Mediona auallaren dels cauaylls e prengueren lo per lo fre e digueren li: senyor, que sera? no sia per res! quen la dauantera ha ja qui hi ferran, e faran compliment al feyt. Si quel senyor era tant volenteros de partir, que per poch no li esclataua lo cor. E dich vos, que, si no fos quell hauia aquests richs homens ab daltres honrrats per capdellar, ell nou sofferra, mas no podia als fer. E axi la dauantera feri en los Moros, si quels meteren en venço: e segurament que aquell dia hagren perduda los Moros tota sa caualleria, mas per lo dupte del setge que daltra part no hi venguessen, hach a romandre lencals; no per tant, que aquell dia no hi muriren sens fi de Moros, e de cauayll e de peu: quel major feyt fo que hanch fos, e la major venço. Si que daquell dia auant los Moros duptaren axi los chrestianos, que nols gossauen estar dauant. Queus dire? lo senyor rey sen torna ab tota sa gent ab gran goig e ab
