gran alegre a les tendes, hon trobaren, quel senyor infant en Ferrando hach feyt darmes aytant com Roglan pogra hauer feyt, si lla fos. E lendema tengren bona festa del beneuyrat sent Berthomeu apostol.
E com lo rey de Granada hach vista la maraueylla quel senyor rey Darago hach feyta e les sues gents, tench se per perdut, que per res no podia pensar, que tant gran esforç fos en ells, ne tanta de bontat. E axi hach sos missatges que trames al senyor rey Darago, e trames li a dir, que lo pregaua, ques partis del setge, que linuern li venia desus; e que be veya, quell feya per tal gent ço que feya, en que ell no trobaria nenguna bontat; que perço seren lleuats del setge Dalgezira los Castellans, per quell ab ses gents perdes la persona, que la conquesta no sesguardaua a ell: e axi quel pregaua, que li plagues hauer treues ab ell. E ell proferiali, que tostemps li valdria de guerra contra tots los homens del mon, e encara que per amor dell alforraria tots los catius chrestians que tenia, que era una gran cosa.
E com lo senyor rey hach entesa la missatgeria, apella son conseyll e posals dauant ço que lo rey de Granada li hauia trames a dir. E finalment hach de conseyll, que assenyaladament per tres rahons sen tornas en sa terra: la primera raho per linuern que li venia desus; laltra per la gran desconexença quels Castellans li hauien feyta; la terça per los catius chrestians que li retis, que era major cosa, que si dues ciutats Dalmeria hauia preses. E axi fo acordat, e les treues refermades.
E axi lo senyor rey feu recullir tota la gent ab tot ço del llur. E com foren recullits, lo senyor rey ab tota sa gent e ab tot ço del llur tornasen, qui per mar, qui per terra, el regne de Valencia. E axi podets entendre lo senyor rey Darago, si es volenteros de crexer e de moltiplicar la santa fe catholica, com en aquella conquesta qui sua no es ana tenir setge; que siats certs cascuns, que si el regne de Granada fos de la sua conquesta, gran temps ha que fora de chrestians.
E com aço fo feyt, lo senyor rey Darago fo tornat a Valencia, e lo senyor infant en Ferrando ab ses galees e ab sa gent tornasen en Roseyllo al senyor rey son pare quin hach gran goig, com lo vae, e assenyaladament com tambe hi hach feytes ses faenes.
Ara vos lexare a parlar del senyor rey Darago, e tornar vos he a parlar del senyor rey de Sicilia.
