Dos notxers e prohers qui sens tot barat
Penson de li cauayll, que sol un oblidat
No sia, que sos ops nols sia be donat;
Car la gent tarasana tro que sion usat
De si han pro afar, ans sion be pensat
Cascuns en son dauer, axils sia mandat,
E axi yran tuyt freschs e repausat.
E tuyt li cauayller sion acostumat,
Que llay hon son cauayll yrat sia mudat
Ab tota sa companya, per tal ques auiat
Fosson en llur cauayll tuyt molt guint arreat.
E si als sen fazia, seria vanitat,
Quel passatje es breus, don alegre pagat
Yra ab tot li seu, e sin era lunyat,
Yria li lo cor, que tot fos mal menat,
E no estia mut qui vol esser lanzat;
Qui son cauayll se lluna, pot se tenir per fat,
Quen lloch pora fallir don sera menyspreat.
E per vostra alteza hordonarets senyor,
Que li almugaten e laltre cap major
De lalmugaueria qui son del mon la flor
Vajen en les galees, e dets companyes ab llor
De cascu, e li autre yran ab gran bandor,
Examen en les naus hon lo fasson honor.
La vianda sordone, que segons sa valor
Najon assats trestuyt, axil gran, col menor:
E sen cascun vexell haja ordonador
De totes estes causes que donen a salbor.
E sen cascuna nau feyts metre per teror
Tres ballesters de torn, e quius vol mal simplor,
E trebuchs, manganells, ayço prech non demor,
Exades, palafangues, ab mil bon llaurador,
Vos, senyor, menarets, e cent tapiador,
Carpenter e ferrer qui no temon calor [1];
- ↑ Buchon, der den Sermon im Original gibt, liest, clamor.
