E puys diu mijanzant nous cal hauer pahor,
Que viles ne castells, ciutats, casals ne tor
Que nos renda a vos, si donchs ab gran dolor
No volion morir e perdre llur honor.
E quant ayço, senyor, sera feyt e complit,
En nom del payre el fill e el sant esperit
E de sa dolça mayre que prech nous oblit,
E de trestuyt li sant ab joy e ab delit
Vos tengon en sa guarda e sa ma, com es dit.
Quel bon rey de Mallorques vos fara tal combit,
Que trestuyt vos diran, que res no hi ha fallit.
E sen apres, senyor, qual seuulla [1] ne crit
A la illa sent Pere ab fe, e llarch, e trit
Refrescats li cauayll, si eron afeblit,
E se entretant lescol sera a manuit
De passar en Serdenya trestuyt, gran e petit.
Ay qui cell jorn veyra de joy sera complit,
Que tans coms e vescoms e veruasor exit
Axi gent arreat, qui de cor son plauit
Seruir laut senyor infant qui es molt benesit
De tota res quil ve, el pus exarnit
Qui hanch fos, ni hanch mays nul hom vae marit
E darmes say, quel mon non es tan sa delit.
Trestuyt li cauayller qui ab vos anaran
Son vostre natural, e valen, e presan
Cascu donrrat paratge, que no hi ha nul suan;
E son tal [2] II miller que nul rey no sen van,
Quen ja naja tan bons, e exament seran
Dets miles de almugaues qui tostemps vos segran,
E man daltre seruent qui nous demandaran,
Quels donets re del vostre, car en llur cor no han
Mas queus pugan seruir com cel qui sens engan
Son vostre natural, e faran ho semblan,
Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/527
Aquesta pàgina ha estat revisada.
