Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/528

Si negu vos contrasta a lo vostre deman.
 Adonchs, senyor, quant tuyt en Serdenya seran,
En nom del payre el fill e del sperit san
 Pensats danar per terra en Caller, affegan
Viles, castells e borgues que nos obeyran.
 Exament lescol al dit castell se van,
E sen la palisada quen el port trobaran
 Metense per escala, si com ay dit dauan:
E vayrets ballester quel murets combatran,
 Que del ayre abatrion un auselet volan.

E cal sera aycel qui dins Caller sera
 Qui en son cor sepans, quant en terra xira,
Lo valent en Carros almirayll que hi metra
 Tant valent Cathala qui de mar hi aura,
Que nous dira gens Caller ques ol mon tremblara.
 Pus lo mon fo formats, negu nom mostrara,
Que nul fes tal passatge ab lo seu que tengra,
 No hi ha mes negu altre ne ab si nomenara,
Sino gent de sa terra, adonch qual rey pora
 Si mateix auansar que hi so contra fara.
Ay quant veyran en Caller lestandart qui parra,
 Sus alt en la muntanya qui tant flamejara,
E tras tota lo host ab manta senyera
 De mant hom honrrat qui la companyera,
E se apres descampayr say que se atendara
 Lo prous senyor linfant qui be salegrara,
Quant per grat o per força dins Caller entrara.
 E puys daqui auant mon conseyll cessara,
Car no hauria lloch que nul tans hi sabra,
 Cascu de son conseyll, e deus quil guiara.

Duna causa, senyor, vos remembra, sius play,
 Quen oblit no metats ayço que vos diray,
Que nul hom de comuna no llexets say ne llay
 En castell ne en vila, e no men callaray,