EN QUE ES REFERIX LO VIAGE QUE FEU Tito Bufalampolla à la Villa, y Cort de Madrit, ahon se encontrà en les Festes de la Proclamaciò del Senyor Rey Don Carlos Quart (que Deu guart), les que li conta al seu Amic Sento el Formal; y èste li entera dels preparatius que se estan fent en esta M. N. L. y Fidelisima Ciutat de Valencia, en ocasiò de haverse de celebrar dita Real Proclamaciò en los dies 13. 14. y 15. del mes de Febrer de este any 1789.
PRIMERA PART.
Sento.
Ben vengut Bufalampolla.
Tito.
Ben trobàt Sento el Formal.
Sento.
Home, què Diables te has fet,
ò ahon Dimonis te has ficat,
que tant temps que no te he vist?
Tito.
Amic, es llarc de contar:
He corrido muchas tierras.
Sento.
Digues puix lo que ha pasat.
Tito.
Ya te enrecordaràs, Sento,
quant los dos varem anàr
à la Ciutat de Valencia
à veure, à oir, à admirar
els prodigis, y els primors
en que els Nobles Valencians
el Naiximent celebraren
dels dos Infantets Germans.
Sento.
Y com que Yo me enrecorde!
Què funciò tan general,
si aquell Castell dels Dimonis
no haguera :::
Tito.
Pasèm abant:
Puix, com saps, nos despedirem,
y Yo men anì à Albalat:
Entonces lo meu festeig::
Sento.
Era Llaudomia Real,
la filla de Pere el coixo,
Neboda del Escolà.
Tito.
Això, això, idem per idem;
en este temps::
Sento.
Comensà
Tripeta, el fill del So Cosme,
à ferli tats, y mes tats.
Tito.
Veritat: Puix una Nit
em puchà la mosca al nàs;
Sento.
Y agarrares un bastò,
y comensares cis, çàs,
à descarregarli al pobre,
que per mort casi es quedà.
Tito.
Tot es lo Evangeli, Amic,
escolta lo que no saps:
Com el pobre de Tripeta
estaba tan mal parat, tomè las de Villadiego,
y en Sent Esprit vaig parar;
comensì à fer diligencies,
y luego sabì baig mà
que me armaven el Proces,
y tot estaba embargat,
