|
|
y si moria Tripeta
pararia en lo Mercat:
Yo entonces prenguì canella,
men ixqui del meu sagrat,
y caminando de Noche
à Madrit baig arribar:
volia posarme à Ofici,
mes ningù trobì del càs:
En aquella Babilonia
estaba ma sobre ma,
hasta que vaig advertir,
que à aquells que la ociositat
amaben, molt be els junyen,
y els duyen à treballar
con un grillete àcia el Prado;
Yo diguí entre mi, sagrat,
asò es pijòr que morirse!
Alto pues à trabajar.
Me fui à la Red de San Luis,
y encontrì al Tort de morral,
el Torrentì, que tenia
una casa à son manàr
vendiendo Agua de Zebada,
que alli tan calents estàn,
que la zebada, y les chufes
menchantla, y beventla van:
Em posì Moço del Tort,
em fiu com un Capità,
menchaba com un Gamèll,
dormia com un Mardà;
y en fi pasaba una vida,
que no te la puc pintar:
après de algun temps, sabí
com Tripeta, Deu me el guart,
se havia posat ya bò,
y no es parlaba del cas.
Puse mis paños calientes,
vaig escriure à mon Cuñat
que compusiera el negocio,
donantli Yo ripio à mà,
y embiantli uns pocs groguets
que ya tenia aforrats;
contentaron al Notario,
feren perdonàr la part,
y com no ba haber creu negra
tot lo papèr quedà blanc.
Se finalizò el proceso,
fon desterrát per dos anys
el Senyor Bufalampollas
y puix ya sen han pasat
mes de quatre, me he vengut
chano, chano rebentant.
|
