EL COLOQUI
DELS
BORBONS.
per Nelo el de Foyos (1).
PRIMERA PART.
|
En la nit tormentosa
cuant la só sabel del brás
pasechaba en Huiso el Brabo
per lo saló prinsipal
de la casa-aloixament
que prengué la paraula,
y en tó molt sentimental
li digué: ¿con que el negosi
tan totr el veus, tros de carn?
-Mes tort el vech, Isabel,
ca ton tio Sebastian,
y en proba de lo que dic,
sápies que'u tinc arreglat
pa allargarme en tot lo fil
aon no me puguen peixcar.
-¡y em deixes!
-Pues ya se vé;
vols que deixe arribe el cas
de cumplirse alló de marres,
y em vecha el poble penchat?
-Cregues tú m'alegraria,
pues tan mal t'estás portant,
que volguera qu'en tú feren
tot alló del Guiri-gay.
¡Malaida l'hora siga
que tant te deixí robar!
Pero en ca tinc qui m'ampare,
¡ola! que venga enseguida
el Capitá cheneral
|