Pàgina:Contes (1907).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


LA VENEDORETA DE MISTOS



Feia un fred horrible. Nevava, i el crepuscle s'anava acabant. Era l'ultima nit de l'any, la nit de Sant Silvestre.
 En mig del gran fred i de la gran foscor, una pobra noieta caminava sota la gran tempestat de neu amb el cap descobert i amb els peus nusos.
 Ja havia agafat unes sabates, al sortir; però, de què podien servir-li? Eren les grans sabates de la seva mare, que ja havia portat altres vegades. Eren massa grans, i la nena les havia perdudes successivament totes dugues, atravessant un carrer en el moment que passaven dos carruatges molt depressa.
 La primera havia passat sota la roda