Pàgina:Contes (1907).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

els nois germanets i germanetes. Ens arribarem fins a l'estany i portarem un infant a cada noi dels que no han cantat: els altres no l mereixen.
 — Però, i an aquell que va començar a cantar? An aquell dolent, an aquell murri, què li farem?
 — A l'estany hi ha un infant mort i li portarem. En cambi, al bon noi que deia: es un mal de burlar-se de les besties, li portarem a la vegada un germà i una germana. Se deia Pere, he? Doncs bé: en record seu tots us nomenareu Pere.
 Tot lo que fou dit, fou fet. Totes les petites cigonyes van nomenar-se Pere. I es el nom que encara tenen avui.