Pàgina:Contes (1907).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



DILLUNS


 — Atenció! — va dir el vell Acluca-ulls a Ijalmar després d'haver-lo instalat en el seu llit. — Vaig a metamorfosejar-ho tot aquí.
 I en un tancar i obrir d'ulls totes les plantes dels gerros foren cambiades en grans arbres que extenien llurs branques fins al sostre i fins a les parets. La cambra tenia l'aspecte d'un invernacle. Les branques eren cobertes de flors flairoses, i cada flor era més hermosa que una rosa; i, si s menjaven, s'hi trobava l gust de les confitures més delicades. Els fruits brillaven com si fossin d'or, i també penjaven pastiços plens de raims. Era una meravella. Però desseguida varen sentir-se uns gemecs terribles, que eixien del calaix on l'Ijalmar posava ls llibres de classe.
 — Què deu ser? — va dir el vell Acluca-ulls, dirigint-se cap a la taula.
 Va obrir el calaix. Era la piçarra que sofria! Hi havien escrit a sobre un pro-