Pàgina:Contes (1907).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


blema d'aritmetica, ont hi havia una falta que donava mala solució. El piçarrí saltava i dançava com si fos embruixat, malgrat el cordill que l retenia a la piçarra. Volia rectificar el calcol, però no podia.
 Aleshores fou en la llibreta d'escriure de l'Ijalmar on varen sentir-se lamentacions. Feien pena de sentir-les. Sobre cada pagina hi havien, en efecte, unes grans lletres escrites, i al costat de cada una d'elles una de petita. Era l model del mestre. A sobre hi havien altres lletres que volien semblar-se al model. L'Ijalmar les havia escrites. Però s'havien escapat de la linia que ls corresponia.
 — Així us heu de tenir, — deia l model, — una mica tombades, amb bonics traços.
 — Ja ho fariem de bona gana, — deien les lletres del nen, — però no podem: som massa febles!
 — Doncs bé: us tiraré una mica de la sorra que tinc pera les criatures, — va dir-los el vell Acluca-ulls.
 — No, no! — deien les lletres redre-