çant-se d'una manera que donava goig de veure.
— Cap historia, per avui! — va dir el vell. — Tinc de fer fer l'exercici a les teves lletres. Un, dos, tres! Un, dos!
Les lletres feren l'exercici i varen acabar per ser tant dretes com el model.
No obstant, quan el vell ja era fòra i el nen va mirar les lletres de la llibreta, eren tant desgraciades com abans.
Així que l'Ijalmar va ser al llit, el vell empolsà amb la seva pols magica tots els mobles de la cambra. Tot seguit van posar-se a parlar entre ells, a l'excepció
d'una escupidora, que romangué immobil. Estava enfadada perquè no feien cap cas d'ella, per trobar-se apartada en un recó.
Sobre mateix de la calaixera, en un gran marc daurat, hi havia una pintura que representava un paisatge. S'hi veien grans arbres, flors entremig de l'herba, i un gran riu que, atravessant la foresta,
