Pàgina:Contes (1907).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Com m'agrada pensar en tu,

oh volgut Ijalmar de cabell d'or!
Com te besaria tes galtes i ta boca
pera provar-te l meu amor!

Encara t sento dir la primera paraula.
Pren-me la mà, abans de separar-nos,
i que Déu te protegeixi i assisteixi

i et faci semblar als angels.

 Al mateix temps els aucèlls cantaven, les flors dançaven sobre llurs tiges, i els arbres vells s'inclinaven, com si pera ells també l vell Acluca-ulls contés les histories.

DIMECRES


 Quin ruixat feia! L'Ijalmar podia sentir el soroll adormit i tot. Quan el vell Acluca-ulls va obrir una finestra, l'aigua arribava fins a l'antpit. Hi havia un verdader llac al defòra, i un hermós vaixell estava parat davant de la casa.
 — Vols fer un viatge amb mi, Ijalmar? — va dir el vell. — Aquesta nit anirem a paísos extrangers i estarem de tornada demà l matí.