Pàgina:Contes (1907).djvu/44

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 — Podrieu somriure, tant mateix, — va dir-li l'indiot, — perquè lo que us he dit era molt espiritual, encara que potser era massa profon per vós. Ah! No té l'esperit gaire despert! Deixem-la sola i quedem-nos amb la gent inteligent.
 Va estarrufar-se de nou i els anecs repetiren el seu mec, mec. Era horrible de sentir, però tot el corral se trobava interessat en un grau suprem.
 L'Ijalmar va anar al corral, va obrir la porta i va deslliurar la cigonya, que va anar amb ell sobre l pont. Ja havia ben reposat, i amb una petita salutació de cap va donar les gracies al seu llibertador. Després va extendre les ales i va volar vers els paísos calents.
 Les gallines cloquejaven, els anecs feien mec, mec, i l'indiot estava vermell de rabia.
 — Demà us serviran a taula, — va dir l'Ijalmar.
 Aleshores va despertar-se i va veure que era en el seu llitet. Però, quin bon viatge havia fet amb el vell Acluca-ulls!