Pàgina:Contes (1907).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



DIJOUS


 — Espera-t, — va dir el vell. — Sobre tot no tinguis por. Vaig a ensenyar-te un ratolí. — I va ensenyar-li l bonic animalet que tenia a la mà. — Ve per convidar-te a unes noces. Aquesta nit se casen dos ratolins. Viuen sota l'empostiçat del rebost. Sembla que es una casa esplendida.
 — Però, com podré passar pel foradet de l'empostiçat? — va preguntar l'Ijalmar.
 — Jo me n'encarrego, — va dir el vell. — Vaig a fer-te molt petit. — Al moment el vell va escampar sobre l'Ijalmar alguns pessics de pols, i aquest va anar tornant-se petit, fins a no ser més gran que un dit. — Ara podries posar-te ls vestits del soldat de plom. Me penso que t'aniran bé. Fa molt bonic de portar un uniform en societat.
 — Molt bé! — va cridar l'Ijalmar.
 En un tancar i obrir d'ulls va posar-se tots els vestits del soldat de plom.
 — Vol tenir la bondat de ficar-se en