Com el corredor, la sala havia sigut fregada amb llart: no hi havia cap més perfum.
A les postres van ensenyar un pesol sobre l qual una rata jove havia gravat a mossegades les inicials dels nuvis, que eren els seus parents. Era una verdadera obra d'art. Totes les rates van ser del mateix parer: que les noces havien sigut magnifiques i que s'havien divertit molt.
L'Ijalmar va tornar a casa seva sense saber-li greu haver-se hagut d'empetitir i de posar-se ls vestits del soldat de plom.
— Sembla impossible! —va dir el vell Acluca-ulls. — Quanta gent! Fins vells me demanen! Sobre tot els que han fet algun mal. «Estimat amic, — me diuen, — no podem tancar els ulls: passem la nit cara a cara amb les nostres males accions, que s'asseuen vora l llit com maleits dimoniets i tiren sobre nosaltres gotes d'aigua bullenta. Vine! Treu-los pera que poguem dormir.» Aleshores sos-
