Pàgina:Contes (1907).djvu/49

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


havia una caseta de nines amb les finestres iluminades. Davant de la porta ls soldats de plom presentaven armes. Els nuvis estaven asseguts a terra, tots pensatius, i miraven els voltants de la taula.
 El vell Acluca-ulls, envolquellat amb el mantell negre de l'avia, va casar-los.
 Aleshores van portar els presents dels nuvis. Els comestibles estaven prohibits, perquè n tenien de sobres.
 — Passarem una temporada al camp, aquest istiu, o farem un viatge a l'extranger? — va preguntar la nuvia.
 Aleshores varen consultar l'oreneta, que havia viatjat molt, i la vella gallina, que havia tingut cinc llocades.
 L'oreneta va parlar de l'esplendor dels paísos calents, on l'airet es tant dolç i on les montanyes brillen · amb radiosos colors com no sen veuen enlloc més.
 — Però allà no tenen cols riçades com a casa nostra, — va dir la gallina. — Jo he passat tot un istiu al camp amb els meus pollets. Hi havia un caminal de sorra on podiem passejar i terrejar. També teniem entrada en un hort plantat de