Pàgina:Contes (1907).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


vantal, però abans les haig de numerar. També numero ls forats ont estan ficades pera posar-les bé al seu lloc. Sense això no s'aguantarien i tindriem masses estrelles voladores: caurien l'una darrera l'altra.
 — Escolteu, — va dir un vell retrat penjat a la paret al peu de la qual era el llit del nen. — Jo soc el besavi d'aquest nen, i us dono les gracies per les histories que li conteu. Però no haurieu de donar-li idees falses. Les estrelles no baixen a netejar-se. Són cossos celics com la terra, i això es tot.
 — Gracies, vell antepassat, — va dir el vell Acluca-ulls. — Moltes gracies per la lliçó. Ets el fundador de la familia, està bé, i tens molts anys sobre la testa; però jo encara n tinc més que tu: jo soc un antic déu del paganisme: els grecs i els romans me deien el déu de la sòn. He estat en les millors cases i hi aniré sempre. Jo sé parlar amb un to seriós o familiar. Quan te toqui l torn, conta, si vols.
 Aquí l vell Acluca-ulls va marxar, enduent-sen el seu paraigua.