on no s fa més que pujar i baixar. Anirem no més a jugar en el caminal de sorra i a passejar per entre les cols.
I varen resoldre això.
— Vols contar-me una rondalla? — va dir l'Ijalmar al vell, que acabava de portar-lo al llit.
— Aquesta nit no tinc temps, — va dir el vell obrint el seu bonic paraigua. — Mira quin xino més hermós aquí dalt.
El paraigua semblava un gran xal xinesc, ple d'arbres blaus, ponts punxeguts i xinets a sobre sense parar.
— Decorarem tot l'univers, — va dir el vell Acluca-ulls. — Demà es dia de festa, puix es diumenge. Tinc de pujar al campanar pera veure si ls petits gnoms de l'iglesia han ben netejat les campanes pera que tritllegin. També tinc d'anar a la plana pera veure si l vent ha tret la pols de les fulles i de l'herba. Però la meva feina més grossa es fer baixar les estrelles pera que llueixin. Les poso en el meu da-
