Pàgina:Contes (1907).djvu/54

vellosament hermós, el més hermós que cap persona pot somniar; l'altre, al contrari, es tant terrible i esgarrifós que no pot escoltar-se.
 Aleshores el vell va aixecar l'Ijalmar fins a l'alçada de la finestra.
 — Ara tu pots veure l meu germà, la Mort. Mira. No es tant esgarrifós com el representen en els llibres de figures, on li posen sempre cap de mort. El seu vestit es tot brocat d'argent. No es un uniform bonic? Una capa de vellut negre voga per darrera d'ell sobre l cavall. Mira com galopa!
 L'Ijalmar va veure passar, en efecte, com un remolí, l'altre vell Acluca-ulls. Duia gent de tota mena, vells i joves, sobre l seu cavall. Posava ls uns davant d'ell, els altres al darrera, però abans sempre ls preguntava: «I el vostre llibre de conducta? Què hi ha escrit?». «Un bé», responien tots. «El voldria veure», replicava la Mort. I tenien d'ensenyar-li l llibre.
 Tots els que tenien notable o bé, els posava davant d'ell sobre l cavall i els contava l conte hermós. Però ls que no