Vés al contingut

Pàgina:Contes (1907).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

més tenien bastant bé o aprovat, eren posats a la gropa i no sentien més que l conte esgarrifós. Tremolaven, cridaven, volien saltar a baix del cavall, però no podien, hi estaven com enganxats.
— Però la Mort es un home molt hermós, com tu, — va dir l'Ijalmar. — No m fa gens de por.
— No tens cap raó de que ten faci, — va dir el vell. — Procura no més obtenir una bona nota.
— Ah! Vet-aquí una bona lliçó, — va murmurar el retrat. — Sempre serveix d'alguna cosa dir lo que un pensa.
El retrat estava content.