Aquesta pàgina ha estat validada.
El pobre Joan estava ben trist. El seu pare estava malalt i quasi podia dir-se en estat desesperat. Eren tots dos sols en la barraqueta.
Ja era fosc. El llum, posat sobre la taula, estava a punt d'apagar-se.
— Has sigut un bon fill, Joan, — va dir el malalt. — Que Déu t'ajudi a fer el teu camí en el món.
Va mirar-lo amb els seus ulls tranquils, seriosos i dolços; després va respirar profondament i es va morir. Haurieu dit que dormia.
En Joan va esclatar en plors. No tenia ningú en el món, ni pare ni mare, ni germà ni germana. S'estava allà, de ge-
