Pàgina:Contes (1907).djvu/57

nollons davant del llit, besant la mà del seu pare i plorant llagrimes amargues. Però a l'ultim, el cap posat sobre la dura fusta del llit, va tancar els ulls i va adormir-se.
Va tenir un somni meravellós: va veure l sol i la lluna inclinar-se vers ell, i va veure l seu pare ple de salut, i adhuc el va sentir riure com reia sempre que estava content. Una gentil joveneta, amb una corona d'or sobre ls hermosos i llargs cabells, extenia la mà an en Joan, i el seu pare li deia: «Veus la nuvia que t dono? Es la més hermosa que hi pot haver en el món!».
En Joan va despertar-se. La trista realitat era davant d'ell: el seu pare, mort i fred, extès sobre l llit, i ningú aprop d'ells. Pobre Joan!
Alguns dies després el mort va esser enterrat. En Joan caminava darrera la caixa. No podria veure mai més el seu bon pare, que havia estimat tant. Li semblava que l cor se li trencava a miques de tanta pena que tenia.
Els assistents varen cantar un salm.