Pàgina:Contes (1907).djvu/68

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Joan, que esguardava al lluny. — Mira aquests nuvols horribles i negres!
 — No, — va dir el seu company; — no són nuvols: són montanyes; altes i magnifiques montanyes, desde on se dominen els nuvols.
 Les montanyes no eren tant aprop com semblaven.
 Van necessitar tot un dia pera ser-hi. Espesses forestes hi creixien, dretes, cap al cel, i hi havien pedres grans com una ciutat entera.
 No devia ser facil pujar per allí. Per això en Joan i el seu company van entrar en un hostal: volien reposar i refer llurs forces pera la marxa de l'endemà.
 Abaix, en la gran sala de l'hostal, hi havia una nombrosa reunió. Hi havia un home amb un teatre d'automates. Els espectadors s'estaven asseguts al voltant pera veure la representació. A primera fila havia pres lloc un gros carnicer. Un gran bulldog, d'aire ferestec, estava ajaçat aprop d'ell i semblava amenaçar a tothom. La funció va començar. Era una comedia molt bonica, amb un rei i una