reina que estaven asseguts en una cadira reial, i tenien corones d'or sobre la testa i mantells de llargs ròssecs, insignies de llur càrrec. Bonics patges d'ulls de vidre estaven colocats aprop de les portes, que s'obrien i tancaven sense parar, fent entrar aire fresc a la cambra. Era una comedia molt distreta, plena d'interès i d'alegria.
Però així que la reina s'aixecava pera donar alguns passos (Déu sab la pensada que va venir al bulldog), com que l carnicer no l'aguantava, va fer un bot sobre l'escenari i va agafar a la reina per la seva bonica cintura. No més va sentir-se «cric, crac». Va ser terrible.
El pobre amo dels automates estava desesperat. La reina era la més hermosa de les seves figures, i el ferestec bulldog li havia arrencat el cap.
Però l'extranger que anava amb en Joan va dir que podia adobar-la. Va cercar en el seu sac i va untar la nina
amb l'ungüent que ja havia servit pera la cama trencada de la pobra vella. Tot seguit la reina va esser adobada: podia
Pàgina:Contes (1907).djvu/69
Aquesta pàgina ha estat validada.
