moure tots els seus membres com abans. I encara molt més: ara no tenia necessitat d'estirar els fils. Era com si diguessim una persona viva, amb la sola diferencia que no podia parlar.
El proprietari del teatre d'automates estava content. No tenia necessitat d'estirar la nina: ballava tota sola. No n'hi havia cap més que pogués fer-ho.
Va venir la nit, i tota la gent de l'hostal va anar-sen a descansar.
De sobte van sentir-se horribles i profons gemecs, que varen prolongar-se durant molt temps. Què podia ser? Varen aixecar-se pera mirar-ho.
L'home que havia fet la comedia va córrer cap al seu teatre, perquè era d'allà que sortien els gemecs. Els automates gemegaven tots barrejats, el rei, els cortesans, els servidors, i eren ells que gemegaven tant lamentablement, obrint els seus ulls de vidre i demanant esser untats com la reina, pera tenir, com ella, la facultat de moure-s. La reina, caient de genolls i aixecant amb les mans la seva magnifica corona d'or: — Agafeu-la! —
Pàgina:Contes (1907).djvu/70
Aquesta pàgina ha estat validada.
