Pàgina:Contes (1907).djvu/71

cridava. — Unteu el meu espòs i tota la gent de la meva cort.
El director del teatre estava ell mateix emocionat i plorava.
Va prometre al company den Joan donar-li tots els diners que faria la nit vinenta si volia untar-li no més que quatre o cinc de les nines més gentils. Però l'extranger va dir que no reclamava re més que l gran sabre penjat a un costat del rei. Quan el va tenir va untar sis nines, que desseguida varen posar-se a dançar i tant bé, que totes les criades i criats de carn i òssos de l'hostal varen posar-se a dançar com elles. El cotxer, la cuinera, tots els criats, tots els hostes, fins la pala i els molls, varen seguir l'exemple. Però els dos ultims varen caure a terra als primers passos. En fi, va ser una nit ben divertida.
L'endemà al matí en Joan i el seu company varen pendre comiat de la gent de l'hostal, i després pujaren a les altes montanyes, atravessant grans abetars. Varen pujar tant alt, que les torres de l'iglesia varen semblar-los petites claria-