Pàgina:Contes (1907).djvu/73

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 I d'un sol cop va tallar les dues ales, que volia guardar.
 Després van caminar lleugues i lleugues, fins que varen tenir davant d'ells una gran ciutat, coronada de cent torres, que brillaven al sól com si fossin d'argent. Al mig de la ciutat hi havia un gran palau de marbre, el teulat del qual era d'or: era allà que vivia l rei.
 En Joan i el seu company no van entrar tot seguit a la ciutat. Van aturar-se en un hostal pera arreglar-se una mica, perquè volien fer goig pels carrers. L'hostaler va contar-los que l rei era un bon home, que mai havia fet mal a ningú; però la seva filla era una horrible princesa. Sens dubte era hermosa, de tal manera que res semblava esser tant bonic, tant gentil ni tant graciós com ella. Però això no impedia que fos una dolenta i perfidiosa bruixa i que fos responsable de la mort de nombrosos i amables princeps.
 Havia permès a tot-hom de demanar la seva mà: princep o mendicant, tot-hom podia presentar-se: la calitat no hi feia