res. Era necessari no més endevinar tres coses, sobre les quals ella interrogava ls competidors. Si algú responia bé, l'esposaria i devindria rei de tot el país a la mort del seu pare. Però quan no ho endevinaven eren penjats o escapçats sense misericordia. I ningú ho endevinava.
El vell rei, pare de la princesa, estava desesperat, però no podia oposar-se an aquestes maleses, car havia declarat una vegada per totes que no s ficaria en les seves esposalles i que fes com ella volgués.
Cada vegada que un princep venia, proposant-se endevinar les preguntes de la princesa, i no n sortia, regularment era penjat o decapitat.
El vell rei estava devegades tant consternat de la desolació general, que un dia sencer cada any s'arrocegava de genolls amb tots els soldats, pregant la princesa que s'endolcís; però ella refusava obstinadament. Fins les dònes velles, quan prenien aigua-ardent, la tintaven de negre en senyal de dol. Però tot era inutil.
— L'horrible princesa! — va dir en
Pàgina:Contes (1907).djvu/74
Aquesta pàgina ha estat validada.
