Pàgina:Contes (1907).djvu/76

 Va trobar-la encantadora i no podia estar-se de mirar-la.
 — Es verdaderament impossible — va dir en Joan — que la princesa siga una bruixa crudel que faci penjar o decapitar els que no poden resoldre les seves preguntes. Ja que tot-hom té l dret de demanar la seva mà, adhuc l'ultim mendicant, aniré al castell, puix no men podria estar.
 Van provar de dissuadir-lo, dient-li que s'exposava segurament a la mateixa sort que ls altres. El seu company també va voler-lo dissuadir del seu projecte, però en Joan va declarar que tot aniria bé. Va donar un cop de raspall a les seves bòtes i als seus vestits, va rentar-se la cara i les mans, va pentinar-se ls bonics cabells rossos, i sen va anar tot sol a la ciutat pera pujar al castell.
 — Entreu, — va dir el rei quan en Joan va trucar a la porta.
 En Joan va obrir, i el vell rei, amb bata i sabates brodades, va acostar-se an ell. Portava la corona d'or sobre la testa, el ceptre en una mà, i el guant de justicia a l'altra.