Pàgina:Contes (1907).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Cap al vespre l company den Joan va donar-li un ponx i va dir joiosament:
 — Vaja: bevem a la salut de la princesa.
 Però tot seguit que en Joan va haver-ne begut dos veires va venir-li tanta sòn, que no podia tenir els ulls oberts, i va ensopir-se. El seu company va aixecar-lo suaument de la cadira i va posar-lo damunt del llit.
 Quan va ser negra nit, el company va agafar les dues ales que havia tallat al cigne i va enganxar-se-les a les espatlles, i va posar-se a la butxaca l més gros dels bastons que li havia donat la vella.
 Va obrir la finestra, emprenent el vol per damunt de la ciutat, dret al castell, arreconant-se en un angol de la paret, al peu de la finestra de la cambra de la princesa.
 La ciutat dormia en silenci. Varen tocar tres quarts de dotze. La princesa va obrir la finestra, vestida amb un gran mantell blanc i amb grans ales negres, i va empendre l vol per damunt de la ciutat en direcció a una alta montanya. Però l