judaria. De quina manera? Ho ignorava, però no volia pensar-hi. Dançava pel carrer Major quan tornava a l'hostal ont el seu company l'esperava. No podia acabar de descriure ls encants de la princesa. Esperava febrilment el dia següent, pera tornar al castell a intentar la prova dels enigmes.
El seu company movia l cap i estava tot pensatiu.
— T'estimo tant! — deia. — Encara podriem viure molt temps junts i vaig a perdre-t! El meu pobre i estimat Joan! Jo prou ploraria, però no vui torbar la joia de l'ultima nit que passarem junts. Estiguem alegres! Estiguem molt alegres! Demà, quan tu seras fòra, ja m vagarà de plorar!
Tot seguit va saber-se a la ciutat que un nou pretendent se presentava, i tot-hom estava consternat. Van tancar el teatre; els marxants de pa de pessic van posar llaços negres en els seus ninots de pasta, i el rei i els capellans s'agenollaren a l'iglesia. Prou que sabien que en Joan no seria més afortunat que ls altres!
Pàgina:Contes (1907).djvu/79
Aquesta pàgina ha estat validada.
