Pàgina:Contes (1907).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


cor se trenca a cada nova temptativa.
 En Joan va besar la mà al bon rei i va dir que tot aniria bé: tant fort era l'amor que duia a la princesa hermosa.
 Al moment la filla del rei, a cavall, entrava al castell amb les dames d'honor. Van sortir pera saludar-la. Amb un gest distingit la princesa va donar la mà an en Joan, lo que va engrandir el seu amor. No podia ser la bruixa crudel i dolenta que deia l poble.
 Van pujar al saló. Patges joves van oferir-los pastes i dolços. Però l bon rei, en la seva aflicció, no va tastar re. A més, els dolços eren massa durs. Va ser convingut que en Joan tornaria al castell l'endemà al matí. El jutge i el consell se reuniria pera veure com sortiria dels enigmes. Si guanyava l primer dia, tornaria dues vegades més; però mai cap pretendent havia anat tant lluny: tots havien perdut la vida desde l primer dia. En Joan no estava gens espantat d'aquestes condicions: pensava en l'hermosura i l'encant de la princesa, que ocupava tots els seus pensaments. Certament Déu l'a-