I va explicar al bruixot que en Joan havia endevinat igualment la segona vegada. Si ho endevinava l'endemà, hauria guanyat la partida i ella no podria tornar a veure l bruixot a la montanya; no podrien fer mai més el seu sabbat acostumat, i ella n'estava tota desconsolada.
— No ho endevinarà pas, — va dir el bruixot. — Ja trobaré alguna cosa en la qual no podrà pensar, sinó es un
bruixot més fort que jo. Però mentrestant estiguem alegres.
Va agafar les dues mans de la princesa pera barrejar-se a la sardana dels petits gnoms i dels foc-follets. Les aranyes vermelles se balancejaven joiosament en direcció a les parets, i les flors de foc llençaven flames. El mussol tocava l timbal i les llagostes negres l'harpa. Era un ball ben extrany.
Després d'haver ballat molta estona, la princesa va tornar al castell perquè l'haurien buscada. El bruixot va dir que l'aniria a acompanyar pera disfrutar per més temps de la seva companyia.
Pàgina:Contes (1907).djvu/88
Aquesta pàgina ha estat validada.
