Pàgina:Contes (1907).djvu/89

Van volar en mig de la tempesta, i el company den Joan va batre amb els seus tres bastons sobre les espatlles llurs.
Mai el bruixot havia aguantat semblant pedregada. Davant del castell va pendre comiat de la princesa, afegint:
— Pensa amb el meu cap.
Però l company ho va entendre.
Així que la princesa va entrar a la seva cambra, el company va agafar el bruixot per la barba quan se n'anava, i amb el sabre va tallar-li la seva horrible testa fins a les espatlles. Va llençar el seu cos als peixos de l'estany, va rentar el cap a l'aigua, i després va embolicar-lo amb un mocador de seda, enduent-sel a l'hostal. Després va ficar-se al llit.
L'endemà al matí va donar el mocador an en Joan, dient-li que no havia de fer sinó obrir-lo quan la princesa li preguntés en què havia pensat.
La gran sala del castell estava plena de gom a gom de cortesans. Els concellers seien en llur cadafalc, la testa enfonsada en llurs coixins. El rei s'havia posat vestits nous, la seva corona d'or, i havia