fastuosa que un altre home vulgar no hi hauria pas pogut cloure els ulls. Mes, d'altra banda, el senyor Munt d'Or estava tant avesat a la riquesa, que potser no podia adormirse allí ont l'or no'l voltés de ses rutilants guspires.
En el terme fixat el palau fou finit; inmediatament vingueren els mobiistes y tapicers y l'ompliren de mobles y tapits sumptuosos; aprés d'aquets tot un exercit de criats blancs y negres, heralts del senyor Munt d'Or, el qual, en sa propria magestática persona era esperada a posta de sol d'aquell dia. El nostre amic Ernest, mentrestant, se sentia fondament agitat per l'idea de que el noble, el gran home de la profecia, apres de tants segles d'esperarlo debades, anava a la fi a apareixer en sa vall natal. Ell sabia, jove y tot com era, que'l senyor Munt d'Or tenia mil medis ab sa vasta fortuna pera transfigurarse en un angel de beneficencia y tant savi y benigne com el somris inefable de la Gran
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/104
Aquesta pàgina ha estat revisada.
