Cara de Pedra. Plé de fé y esperança no duptava que'l que la gent deia fos veritat y que dintre uns curts instants tenia de contemplar ab sos propris ulls la viventa semblança de la meravellosa testa de la montanya. Mentres el minyó estava mirant ansios els camins de la vall tot imaginantse, com sempre, que la Gran Cara de Pedra girava els seus ulls vers ell y se'l mirava amorosament, s'oí el rodolar d'un carruatge acostantse rapidament per la carretera.
— Ja vé, cridá una munió de gent que s'era aplegada pera presenciar la arrivada. Ja vé el gran senyor Munt d'Or.
Un carruatge arrossegat per quatre cavalls, aparegué a un revol de la carretera. Dintre, abocada en part fora de la finestreta somreia la cara d'un senyor vell de pell tant groga de color que semblava que sa propria má infosa del dó de Midas, l'hagués transformada en el preciós metall. Son front era baix, estret; sos ulls, penetrants y voltats
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/105
Aquesta pàgina ha estat revisada.
