d'arrugues, sos llavis, sumament fins y encara ho semblaven mes ab la costum que tenia d'estrenyels l'un contra l'altre.
— Es clavada, la mateixa Gran Cara de Pedra, cridaven de totes bandes; no hi ha dupte, l'antiga profecia se compleix, y a la fi ja tenim el gran home.
Ernest, peró, tot agitat y plé de dubtes, curava debades de trovar en aquella fisonomia la semblança que tots els demés feien constar. La casualitat va fer que una vella captaire ab dos infantóns, vinguts d'algun país llunyá, passés per la carretera a la vora d'Ernest. Aquells miserables quan tingueren aprop el carruatje, s'hi acostaren extenent les mans y aixecant veus llastimoses, implorant caritat. Una urpa groguenca, la mateixa que havia arrebaçat tants tresors, sortí fora de la finestreta y deixá caure en terra algunes monedes de coure. Y així, malgrat el nom del gran home semblava esser el de Munt d'Or, igualment se li podia posar
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/106
Aquesta pàgina ha estat revisada.
