d'una esfera mes noble y enlairada que'ls altres pensaments y afectes dels quals participaven ab ell els demés homes. Era una ánima senzilla, senzilla com en els temps en que sa mare li contava l'antiga profecía; y esguardava el meravellós visatge irradiant allá al fons de la vall y s'extranyava de que son parió humá se fes tant temps esperar.
Per aquest temps el pobre senyor Munt d'Or era mort y enterrat. Peró lo més extrany del cas era que, abans de morir, havia perdut la fortuna que era per dirho així, el cos y l'esperit de sa existencia, y que al desapareixer no li deixá altra cosa més que un esquelet vivent cobert d'una pell groga y arrugada. Un cop fora la seva gran riquesa, tothom se mostra de perfecte acord en afirmar que no havia mai existit una gran semblança entre l'ignoble rostre del arruinat comerciant y la faç gloriosa de la montanya. Així, doncs, el poble deixá d'honorarlo durant el reste de sa vida, y
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/109
Aquesta pàgina ha estat revisada.
