Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/111

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

durant tants anys havien ressonat en ses orelles, resolgué un dia retornar a sa vall natal, confiant tornar a trovarhi el repós que allí havia deixat. Els habitants, els seus antics veins, els seus amics d'infantesa decidiren anar tots a donar la benvinguda al famós guerrer y festejar sa arrivada ab salves d'artilleria y un gran banquet. L'entusiasme era més extraordinari encara si's té en compte que s'afirmava que llavors, a la fí, havia realment aparegut l'autentic consemblant de la Gran Cara de Pedra. Un ajudant del vell Sanguitrons que viatjava per les contrades de la vall, deia que li havia realment impressionat aquesta exacta semblança. Encara més; els antics companys d'escola del general juraven baix llur paraula d'honor, que sempre l'havien notada aquesta semblança, fins quan era infant y tot, solament que aquesta idea no se'ls era ocorreguda fins ara. Per tots aquests motius era gran l'exitació que regnava en tota la vall; y molta gent que ni