una sola vegada durant anys y anys havien hagut esment d'aturarse a mirar la Gran Cara de Pedra, ara passaven quasi tot el dia contemplantla ab el fí de formarse una idea de l'aspecte que devia tenir el gran general Sanguitrons.
El dia de la gran festa, Ernest, igual que tota l'altra gent de la vall, deixaren la feina y s'encaminaren al lloc ont el rústic banquet havia de servirse. En arrivant, oí la veu solemnial del Reverent Doctor Baltleblast [1] implorant les benediccions del cel sobre les bones coses escampades per les taules y sobre l'eminent personatge en honor del qual s'havien aplegat. Les taules eren disposades en una clariana del bosc, voltades d'arbres per tots costats, excepte d'un en que'l bosc obria cap a llevant y deixava veure a l'horitzó la silueta de la Gran Cara de Pedra. Cobrint la cadira d'honor del general que era una reliquia de la casa de Was-
- ↑ Nom humorístic que en anglés significa Brugit de Combat
