hington, havien construit un arc triomfal de verdes branques profusament engarlandades de brots de llorer y rematat per la bandera del pais tants cops portat per ell a la gloria del triomf. El nostre amic Ernest s'aixecava de puntetes impacient de poder contemplar l'il·lustre convidat. Peró la multitut apinyada al voltant de les taules, ansiosa d'escoltar els brindis y de agafar al vol algunes paraules de la replica del gran general; era tant compacta, y els milicians que feien la guarda d'honor apartaven tant rudament a cops de bayoneta els importuns y els atrevits que Ernest tímid com era de natural, privat de tota eixida dintre la gran onada de gent no pogué entreveure ni un instant la fisonomia del vell Sanguitrons. Pera consolarse, se girá vers la Gran Cara de Pedra que, com un fidel y antic amic, l'esguardava y li somreia al travers d'aquell espai obert de la foresta. Així y tot, peró, pogué oir les observacions de varis individuus, que
