Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/123

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ment que davallés del cel. Així, doncs, en aquesta ocasió, tant confiat com sempre, sortí de casa pera poder contemplar l'humana semblança de la Gran Cara de Pedra.
 La cavalcada arriva al fí piafant en mitg d'un núvol de pols tan espés y elevat, que la gran faç de la serra s'eclipsá totalment als ulls de Ernest. Totes les notabilitats del pais, oficials de l'exércit, ab uniforme, membres del Congrés, el sheriff, els directors dels grans diaris, cavalcaven briosos corcers, y pagesos molt rics havien vingut damunt llurs cavalleries, vestits ab el trajo de festa. Era realment un espectacle brillant. Se veien moltes banderes flotant al vent per damunt la cavalcada, y en algunes d'elles hi havia les imatges de l'eminent home d'Estat ν de la Gran Cara de Pedra, somrientse familiarment l'un a l'altre com dos germans, y si les pintures eren fidel reflexe de la realitat, la mutual semblança,