Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/126

ven en esperit el granet de sa formidable massa, s'haurien cercat debades en aquell altre exemplar humá, ont semblava mancar quelcom: una divina flama de majestat interior. Per això aquell home excepcional tenia constantment una expressió de tedi y de fadiga en les fondes cavitats dels seus ulls, com un nen que fos massa crescut pera entretenirse ab joguines, o un home de grans facultats y petites aspiracions, la vida del qual, ab totes ses grans empreses, fos ab tot indefinida y buida, per manca d'un ideal elevat.
 Mentrestant el veí de Ernest, tocantlo repetidament ab el colze, li instava pera que dongués una resposta.
 — Dieume, company, no troveu que es el retrat exacte del Gegant de la Montanya?
 — No, respongué Ernest ab tò aspre, jo no veig la mes petita semblança.
 — Llavors pitjor per la Gran Cara de Pedra, replicà son veí;