Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/125

y veieu si no son com dos germans bessons!
 Traversant pel mitg d'aquella multitut arrossegat per quatre cavalls blancs que trotaven lleugers avençá una carretel·la descoverta en la qual, nua la maciça testa, seia l'illustre home d'Estat en Capderoca en persona.
 — Confesseu, digué a Ernest un de sos veins, que la Gran Cara de Pedra ha trovat per fi el seu consemblant.
 Cal declarar, en efecte, que al primer esguard que fixá Ernest en aquella cara sonrienta y saludant en la carretel·la, li semblá que hi havia alguna semblança entre aquella y la coneguda faç de la montanya. El front altiu, vast y proeminent y tots els demés trets de sa fisonomía vigorosament tallats semblaven voler emular els d'un heroic y titanic model. Peró la majestat y sublimitat, la profonda expressió d'una divina simpatia que illuminaven el gran visatge de la montanya, y eterisa-