hi havia en son esperit que cabells en el seu cap. Els solcs y les arrugues eren inscripcions que'l Temps havia gravat, y en les quals havia escrit llegendes de saviesa, testimoniades pel text d'una vida. Y Ernest ja no era un personatge obscur y desconegut. Sense cercarla, sense desitjarla, havia adquirit la fama que tants cerquen y desitgen, y el seu nom era conegut per tot arreu mes enllá dels límits de la vall ont havia transcorregut sa vida silenciosa. Professors y persones de tots els estaments venien de lluny pera veure Ernest y conversar ab ell, atrets per les veus que corrien, afirmant que aquell senzill camperol tenia idees diferentes de les dels altres homes, no apreses en els llibres, sino en un texte mes sublim, com si hagués estat conversant tota la vida ab els angels com companys familiars. Fossin els qui fossin, savis, homes d'Estat o filantrops, Ernest rebia a tots els seus visitants ab la serena sinceritat que
